els ponts de Madison

A vegades la lletra d’una cançó, una pel·lícula, una fotografia, un moment pel carrer, una cara desconeguda et porten més enllà. Aquesta tarda he vist Els ponts de Madison, ja l’havia vist abans però reconec que avui m’he quedat sense llàgrimes…

Fa uns dies que em sento estranya, m’allunyo sense voler de les persones amb les que creia, les que tinc al voltant, les que estimo, creia que hi tenia coses amb comú, una vida per davant, deixo coses per fer …

A la pel·lícula hi ha una frase, No lo había dicho antes, pero esta clase de certeza sólo se presenta una vez en la vida, i ara crec que estic en un moment semblant, no us penseu, no té veure amb l’amor el que m’està passant, té a veure amb la vida en general, en el que faig, com ho faig i en canviar-la, ara tinc una oportunitat per fer-ho, però com la Francesca tinc un embolic mental i al final la vida dóna les oportunitats quan les dóna, no sempre al moment ni de la manera més convenient…, com a les pel·lícules va passant, però a vegades hi ha coses que s’encallen i em trobo encallada i sento que una vegada més els meus desitjos, i somnis poc importen i tinc que aparcar-los fins que arribi, si és que arriba, una altra oportunitat.

3002253541_1_9_g6E6bZFB

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: